POEMA D’EN PERE DE S’AIGO
Fa molts d’anys en un poble conegut
hi vivia en Pere, un homenot
que anava sempre carregat amb
una gran gerra d’aigua dalt el cap.
Cruixit, desesperat i molt cansat
Per no anar tan, tan i tan carregat
de l’aigua que havia de portar.
Les dones cotorres de per allà,
sempre demanaven, preguntaven
la resposta del que havia costat,
l’ase marró que havia comprat.
Arri, arri deia en Pere cansat
Sense contestar a ningú d’allà.
Arribà un dia tot desesperat
que una de molt grossa es va cabilar.
A l’Església tot cansat va anar,
la il·luminà i les campanes sonà.
La gent cansada i dormida hi va anar
pensant que es tractava d’un Cos Sant.
Com un ésser diví es va disfressar,
damunt l’altar: set, set i set! va cridar.
De neguit el poble es va inundà
i ningú dins la capella quedà.
Quan la gent se’n anà molt va pensar
el que abans els havia passat.
En Pere content baixar de l’altar
i ell tornar a casa com un rei.
Arri, arri deia en Pere cansat
sense contestar a ningú de per allà.
Arribà un dia tot desesperat
que una de molt grossa es va cavil·lar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada